L’ENDERROCAMENT DE LES MURALLES
A finals del segle XIX, l’Ajuntament de Tortosa va decidir enderrocar les muralles de la ciutat en nom del progrés. Aquests elements defensius simbolitzaven l’antigor i l’opressió. Amb l’enderrocament no només entrava aire fresc, sinó que també s’eixamplava la ciutat, seguint una tendència estesa per tot Europa sota la influència del corrent higienista. En urbanisme, aquest moviment defensava reduir la densitat urbana per «fer circular l’aire», obrint les ciutats més enllà dels recintes emmurallats.
Tanmateix, l’enderrocament de les muralles no va ser un procés ràpid ni fàcil. On som ara hi havia la porta de Sant Francesc o de Sant Joan, una de les més transitades durant l’època medieval. La porta estava flanquejada per dues torres, en una de les quals vivia el botxí. Com que aleshores el terreny tenia un pendent més pronunciat, encara avui molta gent anomena aquest indret coll de Sant Joan. Aquesta porta comunicava amb el camí de Tarragona, l’hospital de Sant Joan del Camp, el convent dels Menorets de Sant Francesc i els cementiris. La muralla baixava des del turó del Sitjar fins al riu, passant per la porta del Temple.
Gràcies a un document de 1554, sabem que la muralla estava dividida en quinze trams. Aquest era el tercer i estava a càrrec de la Confraria de Santa Magdalena, formada pel gremi dels botiguers, i de la Confraria de la Santíssima Trinitat, integrada pel gremi dels teixidors.
