LA PUNTA DEL DIAMANT
El castell de la Suda o de Sant Joan està envoltat per un recinte emmurallat que el protegeix i que actualment conserva dotze torres, una de les quals és la Punta del Diamant. Aquesta torre té planta pentagonal i està orientada cap al riu. Apareix representada amb la mateixa estructura a l'atles del pintor flamenc Wingaerde sobre les ciutats més importants del regne (1563). Actualment, s'hi pot accedir des de la superfície.
Es va construir al segle XV i probablement es va reformar entre els segles XVI i XVII, quan es van millorar moltes fortificacions tant pel pas del temps com per l'evolució de l'art de la guerra. Així, la torre es va adaptar als canvis de l'artilleria amb una estructura rebaixada i de cinc costats.
És una torre construïda amb carreus que, des del segle XVII, no ha sofert cap remodelació, fet que podem constatar amb detall a la base de la construcció, on els carreus són encoixinats. Els carreus són blocs de pedra en forma de paral·lelepípede rectangular. L'encoixinat és una tècnica que consisteix a treballar en relleu la part visible de la pedra, enfondint les juntes per crear la sensació que els blocs són més amples.
La torre rep el nom de Punta del Diamant per la seva forma poligonal, amb arestes obtuses que recorden la talla d'un diamant. No s'ha de confondre amb la torre de Túbal, de planta circular i situada a l'extrem sud de la Suda, un error força habitual. Des del passeig de Ronda, actual passeig de les Cultures, podem observar la part inferior d'aquesta torre i gaudir d'un recorregut per la base del castell, tal com feien antigament els soldats.
