CRISFÒFOL DESPUIG

Cristòfol Despuig i Savartés (Tortosa, 1510-1574) fou un polític i literat conegut per ser l’autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Aquesta obra, considerada el millor exponent de prosa en català del Renaixement, no fou publicada fins al 1877 a causa del caràcter heterodox d’alguns passatges en què es qüestiona l’adoració de les relíquies, la riquesa de l’Església o la política bèl·lica del papat.

El 1530 es va casar amb Maciana Curto, de l’oligarquia local. La seva implicació en les lluites pel poder a Tortosa li comportà la prohibició de participar en el govern municipal (1534-1544), el bandejament de la ciutat (1565-1571) i l’empresonament, juntament amb el seu fill Onofre (1565-1566), a les presons de la Inquisició.

Pare i fill foren acusats d’haver instigat l’incendi de la casa d’un membre de la Inquisició. Onofre emmalaltí a la presó i morí de camí a Tortosa.

El 1571 Cristòfol retornà a la ciutat, on es va dedicar a gestionar el seu patrimoni. Entre les seves propietats immobles destaquen el palau del carrer de la Rosa i l’heretat de la torre d’en Corder, anteriorment anomenada torre de Despuig, que pren el nom dels seus hereus. També fou rector de la Confraria de Sant Jordi, formada per nobles (1572-1573).