HORNABEC

L’hornabec es va construir en la primera fase de Tenasses (segle XVII), formada per dos semibaluards de vuit metres units per una cortina central curta i dos flancs laterals. És una estructura molt robusta que resumeix bé l’arquitectura defensiva del moment, amb grans murs inclinats pensats per suportar l’impacte de les bombes.

Des d’aquest punt es controla l’horta de Pimpí i es cobreix el flanc de Remolins i el barranc del Célio, entre les Avançades de Sant Joan. De fet, l’arquitectura en forma de baluard preveu habitualment que cada estructura defensiva estigui protegida pels dos flancs; per aquesta raó es va aixecar Tenasses.

Pels dos laterals de la tenalla surt un flanc de muralla que envolta la fortificació: un dona al precipici i l’altre s’enllaça amb el tram perimetral de protecció del fortí. A la part frontal hi trobem el camí cobert i el fossat —actualment força malmès—, on hi ha una porta. A través d’un passadís estret s’accedeix a dues sales destinades a guardar pólvora: una de molt gran, ventilada per dues finestres, i una altra de petita, amb una volta a prova de bombes.

Seguint el pas arribem al pati, que tenia una funció d’organització interna. Hi podem veure una cisterna de grans dimensions. Si pugem a la part superior de la defensa, a més de gaudir d’una vista magnífica, hi veurem divuit canoneres, dues garites enderrocades, un pas de ronda suportat per uns potents arcs —igual com al fortí del Bonet— i, prop de la volta del polvorí, un suport de parallamps amb base de carreus.