Ruta de les Tres Cultures

         Durant l'edat mitjana, a Tortosa, hi van conviure les tres grans religions monoteistes: la cristiana (dominant des de la conquesta, el 1148), la islàmica (que havia controlat la ciutat entre els segles VIII i mitjans del segle XII) i la jueva, amb presència documentada almenys des de mitjans del segle V i que, tot i ser no gaire nombrosa respecte a les altres dues, mantenia una puixança cultural i econòmica molt destacada. Aquesta ruta permet conèixer els elements més importants que la ciutat conserva d'aquesta etapa històrica tan rellevant i de les cultures que s’hi van desenvolupar.

1. El Call Jueu. Està ubicat dintre del barri de Remolins i conserva en gran mesura l’urbanisme original dels carrers, malgrat el pas dels segles, des de l’expulsió dels jueus a finals del segle XV. Iniciem la ruta a la plaça Menahem Ben Saruq, situada just a la vora de la torre del Cèlio. Està dedicada a un destacat escriptor i gramàtic de l’època andalusina que va viure a la Còrdova califal al segle X.

Si resseguim la muralla medieval, arribarem al portal dels Jueus o del Ferro, que comunicava el sector del Call amb el cementiri de la comunitat jueva. En aquest recorregut no ens podem perdre la visita al carrer  de la Vilanova, que té la  peculiaritat de tenir un traçat rectilini, poc habitual en els carrers medievals, i que fou fruit d’una reforma urbana del segle XIV per dignificar el cor del Call Nou.

Al voltant del carrer major de Remolins, que dividia el Call Vell, situat a la banda del riu i el Nou, a la banda de muntanya, tenim alguns espais molt evocadors com la medieval Casa de Sant Jordi, tinguda molt de temps per la Sinagoga (tot i que en realitat correspon a un antic hospital medieval), i la Terrisseria. A la zona del Call Vell, hi havia els espais comunitaris principals de la comunitat jueva de la ciutat: la Sinagoga, el forn de coure pa i la carnisseria, malauradament del tot desapareguts, però que podem ubicar amb certa precisió gràcies a la documentació conservada.

2. La Moreria. Fou el barri on es concentrà la població islàmica que va romandre a la ciutat després de la conquesta cristiana. Tot i haver desaparegut en gran part durant la Guerra dels Segadors, se’n conserva un petit sector ben a prop de l’antic Portal de l’Assoc.

3. Passeig de les Cultures, situat als peus del Castell de la Suda, al cim del qual hi ha visitable l’única necròpolis andalusina de Catalunya. Es tracta d’un itinerari on, a través de figures creades per l’artista Ignasi Blanch, es recreen els principals personatges de la història de Tortosa. De l’etapa medieval cal destacar les figures dedicades a Ben Saruq, Abu-Bakr, el notari, els mercaders, la llegenda de l’Orde de l’Aixa i els moriscos. Com a colofó a la visita a aquest espai, cal passar per la plaça de Sant Jaume, on podrem gaudir dels murals dedicats a les Tres Cultures i el Llibre de les Costums, un dels primers textos jurídics escrits en català.

4.- El Museu Municipal. Entre els seus fons, en destaquen diverses peces arqueològiques d'època andalusina (amb una nodrida col·lecció de ceràmica) i medieval, com ara el fragment d’una hanukà i el decret d’expulsió dels jueus de l’any 1492 o les restes d’una creu de terme gòtica.

.

5. L’església Catedral de Santa Maria, ubicada en ple cor del nucli antic, és, sense cap mena de dubte, el monument més destacat de Tortosa. Dintre dels seus murs trobem un llarg compendi de manifestacions artístiques rellevants, que van més enllà de l'arquitectura i abasten tot un ventall d'exemples destacats de la resta d'arts (escultura, pintura, arts decoratives, etc.). L’actual Catedral, d’estil gòtic, fou començada a obrar a mitjans del segle XIV en substitució d'una anterior de romànica (consagrada l'any 1178), que havia quedat massa petita per encabir-hi la població en creixement durant el segle XIII i les primeres dècades del XIV. El projecte de construcció es va basar a obrar, en primer lloc, una monumental capçalera que englobava el vell absis romànic i que permetia així, mentre s'estava bastint la nova seu, mantenir el culte a l'antiga. Les obres van avançar tot i les dificultats de l'època (com la Pesta Negra de 1348 o la crisi econòmica posterior) i, a mitjans del segle XV, finalment, es va fer una primera consagració del nou temple. Del resultat d'aquestes primeres obres de la nova catedral en podem gaudir des de l’exterior, des de la plaça de l'Absis, on veurem un bell joc de volums decreixents des de la base de l’edifici fins el coronament de la nau central, o dintre del temple, on destaca un segon deambulatori creat per la manca de murs de separació entre les capelles absidals.

            Més enllà de l'arquitectura, també podem gaudir, al presbiteri de la Seu, del magnífic Retaule major, obrat durant la segona meitat del segle XIV, que està dedicat a la Verge de l'Estrella. Presenta una estructura poc habitual en els retaules catalans de mitjans del segle XIV: en forma de políptic o tabernacle, de talla de fusta, amb les portes pintades amb escenes de la Passió de Jesucrist, que només s'obrien en determinades festivitats litúrgiques per mostrar l’interior, en què hi ha la figura dempeus de la Mare de Déu amb el Nen als seus braços i un conjunt de relleus amb escenes de la vida de Jesucrist. El claustre també n’és un element destacat; fou obrat al segle XIII i al voltant s'hi conserven algunes dependències de l’antiga Canònica, on es troba l’exposició permanent d’art sacre. Dintre d’aquesta podrem veure peces excepcionals com el tapís del Sant Sopar (segle XV), el retaule de la Transfiguració, dels Vergós; la làpida trilingüe jueva (s. VI-VII) o la làpida fundacional de les drassanes califals de Turtuxa (s. X).

            Dintre dels espais de la Catedral es va desenvolupar la coneguda com a Disputa de Tortosa, un debat teològic promogut pel Papa Benet XIII, conegut amb el sobrenom de Papa Luna, els anys 1413-14 que tenia per objectiu intentar demostrar a la comunitat jueva la falsedat de la seva religió davant de la cristiana. En gran mesura, va suposar l’inici del procés de declivi de les comunitats jueves a la Corona d’Aragó.

6. El Palau episcopal.  La construcció demostra de forma ben evident, amb la seva estructura, dimensions i noblesa d'espais, la importància històrica de la Diòcesi de Tortosa durant l’edat mitjana. L'edifici s'organitza al voltant d'un gran pati central, que en la part baixa conserva estances auxiliars. Al primer pis, s'hi accedeix gràcies a una escala volada, ubicada a l'exterior del mateix pati, i presenta dos costats d'una galeria d'arcs apuntats sostinguts per fines columnetes. L’espai més noble del Palau és la capella, coberta amb una esvelta volta; presenta una portalada que és com una versió reduïda de les façanes escultòriques de les grans catedrals gòtiques, amb tres obertures (una porta i dues finestres laterals). La central està decorada amb quatre figures de sants bisbes i una mare de Déu amb el Nen als braços, envoltada d’angelets al timpà. Totes les escultures conserven en bona part la policromia original.

7. Font gòtica de la ciutat. Es remunta de bell nou a la segona meitat del segle passat, amb peces originals de la font del segle XV, amb un magnífic escut en pedra del municipi sostingut per dos àngels o un curiós respirador que presenta una curiosa traceria helicoïdal.

8. Carrer de la Rosa. Fou una de les artèries urbanes més senyorials durant segles. S’hi conserven dues cases gòtiques ben interessants: el Palau Oriol (molt refets els seus nivells superiors) i el Palau Despuig, del qual destaquem sobretot el pati, amb una escala volada lateral, un estudi a mitja escala amb una portalada molt decorada i una galeria d'arcs sostinguts per fines columnes de pedra fosca a la primera planta. A l’entrada es conserva parcialment l’enteixinat de fusta policromada amb motius vegetals i heràldics.

9. Portal dels Romeus, per on passava un ramal del camí ebrenc de Sant Jaume, correspon a un antic portal d'accés a la ciutat. Cal destacar-ne uns monumentals relleus amb les representacions de sant Cristòfol i sant Jaume, protectors dels viatgers. Just a la vora, a la planta baixa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, es poden veure, a través d’un vidre al terra, les restes arqueològiques d’un petit sector de la ciutat islàmica de Turtuxa.

10. Convent de Santa Clara, fundat en una data indeterminada del segle XIII i, malgrat les greus destruccions causades l'estiu de l'any 1936, a l'inici de la darrera guerra civil, encara conserva intacta bona part de l'atmosfera conventual original. Cal destacar-ne el claustre, d'una gran finor i esveltesa gòtica. És l’única part visitable del cenobi pel fet que és monestir encara avui dia habitat per una comunitat religiosa de clausura.