Ruta dels Reials Col·legis i Renaixement

Aquesta ruta ens permet conèixer el llegat del Renaixement que conserva la ciutat de Tortosa. La seva situació geogràfica privilegiada i la fertilitat de la vall de l'Ebre, que descriu magníficament Cristòfor Despuig. Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, redactats per l’autor al voltant de l'any 1557, van ser un punt de partida molt favorable per al desenvolupament econòmic i social del nucli urbà més important d'aquella època, del sud de Catalunya. L’itinerari comença al final del carrer Sant Domènec, on trobem el millor conjunt arquitectònic del Renaixement català: els Reials Col·legis. Els orígens d'aquests dos centres educatius cal buscar-los en la figura del frare dominic Baltasar Sorió, el qual, a partir de l'any 1523, voldrà convertir l'antiga casa de la Lectoria de la Seu en un col·legi per formar frares del seu orde. L'any 1534 se’n creava el primer, dedicat a sant Jordi i sant Domènec, com a centre d’estudi d’Arts i Teologia dels dominicans. El 1544 començava el procés per crear el segon, dedicat a sant Jaume i sant Maties, amb l’objectiu d’educar els fills dels moriscos en la fe cristiana, també amb professorat dominicà. 1. El Reial Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties Representa, sense cap mena de dubte, el millor conjunt arquitectònic del Renaixement català, tant per l’homogeneïtat d'estil com pel seu magnífic pati, meravellosament conservat. Al centre de la façana destaca una monumental portalada d'estructura piramidal de tres cossos, com si es tractés d'un retaule. Al nivell inferior, hi ha un arc de mig punt, amb dues columnes corínties adossades. A l'entaulament trobem elements del mon clàssic. Al segon cos, hi ha l'escut dels Habsburg amb l'àguila imperial bicèfala situada a sota d'un frontó triangular sostingut per dues figures. Al coronament, hi ha tres escultures de sants: els dos titulars del Col·legi i l’Àngel Custodi. El pati interior és l'element arquitectònic més interessant de tot el conjunt dels Reials Col·legis. És de planta quadrada amb tres nivells de galeries, sostingudes per columnes. L'element decoratiu més característic d'aquest pati és el fris decoratiu de la segona galeria, on es representen els bustos de parelles reials des de Ramon Berenguer IV, conqueridor de la ciutat, i Peronella d'Aragó, fins a Felip II i Maria de Portugal. Fou obrat entre els anys 1563 i 1564 per l'escultor d'origen burgalès, Francisco de Montehermoso. A més d'aquest fris reial, al pati també trobem bustos de moriscos a la planta baixa, un apostolat al del primer pis i els quatre vents a les cantonades d'aquest mateix nivell. 2. El Reial Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec Cal destacar la portalada d'accés al Reial Col·legi i l'església de Sant Domènec. Pel que fa al primer, és també conegut per la Domus Sapientiae (és a dir, la Casa de la Saviesa), pel fet que mostra aquesta inscripció en l'arquitrau de la portada, ja que entre 1600 i 1717 aquest edifici va ser universitat, primer pontifícia i després reial. Hi ha gravada la data de 1578. El pati o claustre fou refet als anys seixanta, ja que l'antic, obrat a principis del segle XVII, va patir els bombardejos de la darrera Guerra Civil. En la reconstrucció s'intentà reproduir al més fidelment possible els elements de l’original. 3. Església de Sant Domènec És un magnífic exemple d'església que barreja magistralment elements renaixentistes (la portalada, certs detalls decoratius, etc.) amb altres de gòtics, com el sistema de voltes de la coberta i el cor. Fou construïda sota la direcció i supervisió de l’arquitecte Martín Garcia de Mendoça entre els anys 1585 i 1595. La portalada està configurada com un arc triomfal clàssic per la seva estructura, amb grans columnes laterals, i glorifica la memòria del bisbe Joan Izquierdo, promotor de les obres. L'interior de l'església, molt diàfan i on predominen les línies verticals per la inexistència de pilars o columnes, mostra de forma ben evident les millors virtuts de la tradició gòtica catalana, d'espais unitaris amb cobertes de volta de creueria. A l’interior trobem algunes peces interessants: en primer lloc, al terra, les lloses funeràries esculpides amb les efígies de les dues persones que van donar impuls a les obres d'aquest Reial Col·legi: el frare Baltasar Sorió i el bisbe dominicà Joan Izquierdo. A la capçalera podem veure l'antic armari-arxiu de la Casa de la Ciutat, de l'any 1574, amb pintures a l'interior de les portes. En un lateral de l'església també tenim una resta de l'antiga Casa de la Ciutat: una portalada de pedra, construïda l'any 1572, amb la curiosa representació d'una calavera com a recordatori de la brevetat de la vida. Dintre d'aquesta antiga església, hi ha en funcionament el Centre d'Interpretació del Renaixement, on es fa una interessant aproximació a aquesta etapa històrica i s'hi explica el motiu pel qual la ciutat organitza cada any, durant el tercer cap de setmana de juliol, la Festa del Renaixement, un gran esdeveniment de recreació històrica al voltant d'aquesta època. Durant els dies que dura la festa, s'engalanen els carrers de la ciutat, s'hi fan espectacles, desfilades, menús renaixentistes als restaurants, mercats de productes diversos, tavernes que recreen els ambients d'època; aquesta festa ha esdevingut un dels principals actius turístics de Tortosa. 4. La Catedral Una bona part de les naus fou obrada durant la segona meitat del segle XVI i també s’hi conserven algunes mostres artístiques, ben interessants, del Renaixement. Així, per exemple, la capella del Nom de Jesús, obrada a principis de la dècada dels setanta del segle XVI, sota els auspicis del mestre d'origen basc Joan de Sobralde i amb l’impuls econòmic del bisbe fra Martín de Córdoba y Mendoza. Més endavant, el bisbe va cedir la capella als beneficiats de la Seu i aquests van fer-hi obrar el retaule, de fusta policromada, que combina una estructura clàssica amb talles de fusta col·locades dintre de fornícules. En la construcció intervingueren diversos artistes com el fuster Gabriel Sit, que va construir l'estructura del retaule seguint un disseny de Sebastiano Serlio. Decoren el moble un seguit de figures escultòriques (un calvari i els Quatre Evangelistes). De finals del segle XVI, es conserva a la Catedral un objecte singular dintre del panorama artístic de Catalunya: ens referim a la reixa renaixentista del presbiteri, originalment situada tancant l'espai de l'altar major, però traslladada als peus de les naus, a principis de la dècada dels setanta del segle XX. Promoguda pel bisbe Gaspar Punter, fou obrada a Girona l'any 1593, amb una ànima de fusta, planxes de ferro i elements de bronze. Presenta una exquisida decoració renaixentista a les pilastres. A sobre de la porta major, hi ha dues volutes contraposades que tenen a sobre un gerro i, a la part superior central, dos éssers mitològics alats que sostenen amb les mans les armes del bisbe promotor de l'obra. Per acabar la visita a la Catedral, ens resta parlar sobre el moble renaixentista més gran de Catalunya: l’antic cadirat del cor, traslladat des de finals de la Guerra Civil a l’antic dormitori dels canonges i actualment visitable perquè forma part del circuït de l’exposició permanent d’art sacre de la Catedral. Fou obrat amb fusta de roure que va baixar pel riu Ebre, des dels boscos de Navarra, entre els anys 1578 i 1593, per l’escultor Cristóbal de Salamanca i el seu taller. Presenta un espectacular i variat conjunt de relleus de fusta en què es combinen figures de sants amb elements decoratius vegetals i geomètrics. 5. Palau Oliver de Boteller. Conserva la monumental façana, obrada amb carreus molt ben escairats, i presenta una imatge austera i massissa, amb un destacat predomini del mur sobre les obertures. Fou construït a inicis del segle XVI per Lluís Oliver de Boteller, iniciador d’una de les nissagues més importants de la Tortosa del seu temps. Basava el seu poder econòmic en el control del comerç de les salines al Delta. Fou el palau urbà més gran de la ciutat i s’hi hostatjà, entre altres, el rei Felip II quan romangué a Tortosa a finals de l’any 1585. 6. Casa de la Diputació del General. Es tracta d'un edifici senyorial, obrat amb carreus de pedra de Flix entre els anys 1576-78. Era el lloc on residien els funcionaris al servei de la Generalitat i s'hi recaptaven determinats impostos, que gravaven, entre altres mercaderies, la roba. Fou la primera de les cases de la Generalitat que s'obraren a Catalunya i serví de model per a les altres que s'anaren construint en altres ciutats. 7. Palau Despuig. Tot i que segurament fou obrat durant el segle XV, és important perquè és on residí el donzell i escriptor Cristòfol Despuig (1510-1574). Un testimoni privilegiat de la Tortosa del seu temps, fruit del qual és una de les obres literàries en català més destacades del segle XVI: Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa (1557), en què descriu de forma molt diàfana la vida urbana de la Tortosa del Renaixement. Joan-Hilari MUÑOZ SEBASTIÀ