­­­­Ruta del  Modernisme i la Belle Époque

 El període històric que va des de la dècada dels vuitanta del segle XIX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936-39) representa per a la ciutat de Tortosa una etapa de gran desenvolupament urbà. Aquest període de creixement demogràfic i de nivell de vida de la població serà afavorit per l'expansió del conreu de l'olivera i la producció d’oli, activitats econòmiques que esdevindran la principal font d'ingressos de molts habitants de la ciutat i tindrà un clar reflex en el desenvolupament urbanístic.

1.  Antic Escorxador Municipal, actualment acull el Museu de Tortosa i l’Oficina de Turisme. Fou dissenyat per l’arquitecte d’origen tarragoní Pau Monguió. Obrat entre els anys 1906 i 1908, és un edifici format per vuit pavellons disposats de forma simètrica, dintre d'un recinte delimitat per alts murs perimetrals. La façana del cos principal té a la planta baixa un porxo obert mitjançant arcs rebaixats de maó cuit, el mateix material amb el qual estan fet els pilars. La part més destacada de l’edifici és la variada decoració de frisos de ceràmica d’estils i cromatismes diversos, fet que hi dona una riquesa ornamental molt característica.

2.  Casa Grego, o casa Pilar Fontanet. Fou construïda entre els anys 1906 i 1909 sota el mestratge de Monguió, el mateix arquitecte de l’Escorxador Municipal. Aquí opta per un modernisme més proper als postulats franco-belgues en què el vidre, la fusta, el metall, les aplicacions en relleu i els esgrafiats vegetals prenen protagonisme. Cal destacar la monumental galeria de fusta i vidre situada a la cantonada, de regust atlàntic.

3. Església de la Reparació, de l'arquitecte Joan Abril, que la va plantejar en estil historicista en què es barregen elements neoromànics a la façana principal i a la zona de l'absis, amb d'altres de neobizantins a l'interior. Cal destacar el paviment hidràulic dels afamats tallers d’Escofet. A la part posterior de l'església, hi ha l’entrada a la monumental cripta i, des de la plaça posterior, podem gaudir de l’acolorida i esvelta cúpula del temple.

4. Casa Climent, del mestre d'obres Josep Maria Vaquer, qui va bastir un habitatge on predominen les línies verticals. A la seva cantonada, hi ha una galeria-tribuna de tres pisos acabada amb una coberta metàl·lica i un penell.

5. Casa Lamote de Grignon, més coneguda popularment com Hotel Siboni, Fou dissenyada pel mestre Vaquer i presenta una barreja d’elements modernistes i historicistes, tal com era habitual en aquest mestre d’obres local. Cal destacar les decoracions vegetals de gran format.

6. Església del Roser, obrada per Joan Abril l'any 1910 amb un interessant estil neoromànic, amb un esvelt campanar, però que va patir els estralls de la darrera guerra i fou reconstruïda durant els anys quaranta del segle passat, d'una manera ben poc respectuosa amb les seves formes originals.

7. Casa Llorca, del conegut mestre d'obres Josep Maria Vaquer, pels volts de l'any 1919. Presenta una gran façana de tres pisos d'alçada, amb els murs imitant carreus de pedra. Hi destaquen les boniques composicions florals en pedra artificial de les balconades.

8. Casa Camós, una obra primerenca de l'arquitecte Pau Monguió com a arquitecte municipal de Tortosa, ja que fou obrada entre els anys 1903 i 1904. Fou construïda per a un majorista de productes alimentaris en un xamfrà d'una illa de cases; hi destaquen els arcs rebaixats de les obertures de la planta baixa i l'ús d'elements decoratius similars als que trobem a l'antic Escorxador, com ara les faixes decoratives de ceràmica acolorida.

9. Antic pont del tren o més popularment conegut com a Pont Roig. Rehabilitat com a pas de vianants i de la Via Verda del Baix Ebre, després d’haver servit durant dècades com a pont ferroviari. El pont presenta dues parts clarament diferenciades: els dos trams més alts, situats a la riba dreta de l’Ebre, són els originals bastits el 1909 per la Maquinista Terrestre i Marítima, mentre que el tram més baix, situat a la riba esquerra, és una reparació feta als anys 40 del segle XX per recuperar el pont, parcialment destruït durant la Guerra Civil. La seva situació enlairada a sobre del riu Ebre ha convertit el pont en un lloc ideal per passejar i gaudir de vistes magnífiques sobre el riu, el bosc de ribera o les façanes fluvials de Tortosa.

10. Mercat Municipal, obrat durant la dècada dels vuitanta del segle XIX,  amb canvis importants de plantejament al llarg del seu llarg i complex procés constructiu. Des d’un primer projecte basat en tres naus separades amb pilars de de ferro es va passar a una sola nau, dissenyada per l’arquitecte Joan Abril. Però la intervenció no fou reeixida, cosa que va fer que finalment l’obra fos enllestida per Joan Torras Guardiola, el qual va obrar un monumental espai interior únic, cobert amb llargues encavallades de ferro i unes elevades façanes als costats curts de l’edifici. Ha esdevingut tot un referent visual de la façana fluvial de la ciutat a causa de la seva ubicació, just a la vora del riu Ebre.

11. Casa Segarra, construïda sota la direcció de Pau Monguió l'any 1907. La façana, orientada a dos carrers, permet l'existència d'una tribuna al pis principal que té finestrals d'arc mixtilini amb vitralls emplomats acolorits, típics del Modernisme, que són un dels elements més singulars de l'edifici.

12. Casa Brunet, edificada pel conegut mestre d'obres Josep Maria Vaquer. Aquest veritable palauet urbà presenta unes característiques molt diferents de la casa que acabem de veure, ja que es tracta d'una construcció de planta i pis amb una destacada influència eclèctica i rococó, tant a l'interior com a l'exterior. Hi destaca la bonica tribuna de la cantonada, a sobre de la porta d'entrada, i el coronament perforat per un triple arc. També són molt interessants els treballs de forja de les balconades. A l’interior, ens cal fixar en l’escala d’accés i el vestíbul, amb llum zenital.  Originàriament, el pis era l'habitatge del propietari, Salvador Brunet, que va llogar els baixos a un banc. Fou requisat durant la Guerra Civil pels anarquistes i després acollí durant dècades la sucursal tortosina de l'Acadèmia Cots. D'uns anys ençà és la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Tortosa, la qual va encarregar una restauració, cosa que li ha permès recuperar en bona mesura el seu esplendor inicial.

13. Casa Bau, construïda entre els anys 1912 i 1915, seguint un projecte de l'arquitecte barceloní Josep Plantada. El client era l'empresari olier Josep Bau, pare del polític Joaquim Bau. Aquest comerciant d'ideologia carlina havia obert el mercat de Sud-Amèrica als olis tortosins, fet que li havia fet guanyar molts de diners. El projecte pretenia obrar el seu habitatge i situar al costat els magatzems comercials d'oli, que també es conserven. El resultat final, malgrat una remunta (feta als anys quaranta de dues plantes i un àtic), és una interessant i original mostra d'arquitectura modernista a la ciutat, en què destaquen el majestuós mirador del principal, les columnes llises amb capitell floral de la planta baixa, el treball de la forja de les reixes i la naturalista decoració vegetal de les mènsules que sostenen el mirador. Des de l'any 2000, al pis principal hi té la seu la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

14. Casa Sabaté. És un dels edificis modernistes més singulars de la ciutat. Fou construïda entre els anys 1914 i 1915 pel mestre d'obres Vaquer en un estil neoegipci molt poc habitual a Catalunya. La porta principal és digna d'un temple egipci, amb dues columnes de pedra flanquejada per dues monumentals esfinxs alades que barregen parts humanes amb parts de lleó. Cal destacar la balconada del xamfrà sostinguda per dues mènsules que representen dos caps d’elefant.

15. Casa Piñana, obra de l’arquitecte Pau Monguió, és una construcció senzilla de volum, però impactant per l'ús que es va fer dels arcs parabòlics gaudinians a les tres obertures de la primera planta del habitatge.

16.  Dintre del Parc Municipal destaquen l’escalinata i la pèrgola, obra de Pau Monguió (any 1921). Mostra un modernisme molt madur, encara que tardà. Les baranes tenen un ritme molt característic i als bancs hi ha una barreja de trencadís i acabats rústics fets amb còdols, tot envoltat d’un magnífic entorn vegetal amb diverses espècies mediterrànies i exòtiques.

17. Xalet Pallarès, o Villa Alícia, obrat per Monguió per a un empresari de l’oli. Hi destaca la gran torre mirador als quatre vents, ja que inicialment estava envoltat d’un entorn rural. Les esveltes línies verticals hi donen un regust nòrdic, ben singular en el context urbà de la ciutat.