La façana de la Catedral. Va ser construïda entre la dècada dels trenta del segle XVII i mitjans del segle XVIII, amb llargues interrupcions a causa de les guerres. Encara que el projecte inicial s’atribueix a Martí d’Abària, el llarg procés constructiu, de més de 120 anys, va provocar alguns canvis en el resultat final. Tot i que roman inacabada, dona com a resultat la façana més ampla de les catedrals catalanes, dissenyada seguint de prop els preceptes del barroc italià, en què s’inspira directament.
Té cinc cossos. Per damunt de les tres portes (una per a cada nau) i les dues finestres laterals, hi ha cinc fornícules dissenyades per allotjar escultures monumentals. Només la central conté una figura moderna de marbre de la Mare de Déu de la Cinta. Aquesta façana, tal com la podem veure avui dia, és més ampla que alta, ja que els elements superiors, com les dues torres projectades, van quedar inacabats; destaca, però, per l’entaulament monumental decorat amb motius vegetals d’inspiració clàssica i la policromia dels elements arquitectònics més destacats, com les columnes de jaspi de Tortosa (un tipus de pedra local utilitzada en molts edificis barrocs de la Península Ibèrica i d’Itàlia) o els marbres de diversos colors.