Ruta de les muralles

Si hi ha un element urbanístic que singularitza Tortosa respecte d’altres municipis de Catalunya és el patrimoni defensiu que encara es conserva, tot i els importants canvis realitzats des de finals del segle XIX, que fou quan es començà a enderrocar les muralles en benefici del creixement urbà i de millorar-ne la circulació viària.

Tot i que la història militar de la ciutat ja arranca de la baixa romanitat (amb la muralla tardoantiga, visitable a l’espai Cota Zero), aquesta ruta es fixarà fonamentalment en donar a conèixer tot el circuit exterior de muralles i baluards datats entre la baixa edat mitjana i el segle XIX. El recorregut es pot fer en el sentit indicat o en l’invers.

1. Fortificació de Tenasses. Situat a l’extrem nord de la ciutat en un turó aïllat, totalment separat del nucli urbà pel barranc del Cèlio.

A partir d’un primer hornabec, bastit durant la Guerra dels Segadors, un cop Tortosa va caure en mans borbòniques l’any 1708, les noves autoritats militars van decidir reforçar el flanc més septentrional de les muralles, molt afectat pel setge del duc d’Orleans.

El conjunt està configurat per dos cossos defensius contigus però que tenen unes funcions diferenciades: el primer, més proper a la població, està format per dues sales que servien de polvorí i cisterna d’aigua. El pati actua com a distribuïdor des d'on s'accedeix a les sales i també per pujar a la part superior del baluard, amb 18 canoneres. El segon és un recinte de grans dimensions ubicat a continuació del fossat del primer tram. Conté un espai anomenat plaça d’armes, localitzat a l’altiplà septentrional. El front nord concentra una fortificació amb dos semibaluards units per una cortina central, l'hornabec, precedida per una fossa amb un revellí i un camí cobert, pavimentat amb còdols i que ha estat rehabilitat.

2. Portal de Remolins. Malauradament, en aquest cas només podem parlar en passat perquè aquest element d’accés a la ciutat des del nord va desaparèixer fa més d’un segle a causa dels canvis urbanístics que eliminaven els antics portals de les muralles per la dificultat que ocasionaven a l’hora de passar amb vehicles rodats. A través de dibuixos històrics podem saber que tenia una estructura formada per dues torres de planta quadrangular que emmarcaven una porta amb arc de mig punt.

3. Torre del Cèlio, tram de muralla medieval i portal dels Jueus. Aquest sector de les muralles és un dels que conserva en millor estat l’estructura original del segle XIV, que fou quan s’obrà el circuit defensiu de Tortosa durant l’anomenada Guerra dels dos Peres. A l’extrem nord d’aquest tram hi ha la coneguda Torrassa o torre del Cèlio de planta circular i que segueix en bones condicions si la comparem amb la imatge que ens dona el conegut dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1566, en què n’havia perdut només la coberta.

La secció del passadís superior dels murs entre aquesta torre i els jardins del Príncep és totalment accessible per als visitants, ja que en aquest darrer lloc es troba el punt d’entrada al circuit superior.

Un punt important d’aquest sector és el conegut com a portal dels Jueus, originalment portal del Ferro, per tenir les portes reforçades amb planxes d’aquest metall. Tot i estar parcialment soterrat, es manté intacte i permetia l’accés des del call jueu a la zona de necròpolis d’aquesta comunitat, posicionada fora muralles.

4. Avançades de Sant Joan. Consta de diversos recintes defensius construïts al llarg dels segles XVII i XVIII. El resultat de tot plegat és una complexa estructura defensiva d'uns 300 metres de llarg, instal·lada al turó més proper a la Suda, com a continuació de la fortificació.

El primer dels espais, el més proper al castell de la Suda, és el que presenta els murs més antics. Bona part de la zona actualment està ocupada per vials que possibiliten la circulació de vehicles al cim del castell. La construcció d'aquests vials va obligar a crear un mur-talús amb rampes i escales a l'extrem nord d'aquest primer sector per facilitar el pas de vianants des del turó de la Suda al segon recinte.

El segon emplaçament comença amb un fossat situat al peu de la muralla medieval. La porta d’entrada mostra un arc de mig punt. A continuació trobem l'hornabec, format per dos semibaluards laterals units per un cos allargat que originalment donava a un fossat, que fou aplanat en construir-hi al davant les segones avançades. A la part posterior té adossades rampes i escales per facilitar l'accés al coronament, on s’ubiquen un total de catorze canoneres. Al semibaluard sud hi ha un polvorí i al nord un pas de comunicació amb l'antic fossat.

Finalment, el tercer sector mostra una plaça d'armes al centre; aquest espai disposa d'antemurs o barbacanes als flancs sud i nord. Al front est hi ha un baluard de forma irregular, davant del qual es troba un fossat amb un revellí que protegeix la cortina, un camí cobert i un glacis.

5. Castell de la Suda

Es tracta sense cap mena de dubte del conjunt defensiu més important de Tortosa. Al cim d’aquest turó hi va néixer la ciutat i ha estat testimoni del pas de tots els pobles i civilitzacions des de l’antiguitat. El circuit exterior presenta murs molt antics (possiblement tardoromans) i andalusins. Però la forma definitiva se li donarà durant la baixa edat mitjana i la moderna, quan es va adaptar a les noves formes de guerra que va suposar la pólvora i l’artilleria.

Bona part de la superfície superior està ocupada per les instal·lacions del Parador de Turisme, però tot i així s’hi poden visitar diversos elements singulars: entre els quals destaca una necròpolis andalusina, unes dependències subterrànies situades al voltant del pou central, de gran fondària, o diverses canoneres des d’on podem gaudir d’espectaculars vistes sobre la ciutat i el paisatge.

6. Fortí del Bonet. Rep aquest nom perquè es tracta d’una fortificació exterior al circuit de muralles i la seva forma amb puntes recorda un tipus de barret eclesiàstic que es deia així. Fou obrat durant els segles XVII-XVIII. Està format bàsicament per un únic baluard envoltat d’un fossat estret. El cos principal té planta poligonal adaptada a la topografia del turonet on s’ubica. A l'interior conserva dos nivells: a l’inferior es localitzen dues naus subterrànies i al superior espitlleres i troneres per a l'artilleria. Les dues naus de volta de canó van ser destinades probablement a polvorí. A l'exterior hi ha un gran escut heràldic fins ara sense identificar.

7. Muralla del Rastre. Es tracta amb certesa del tram de muralles medieval conservat més monumental. Ha estat rehabilitat per a poder accedir a peu al passadís superior i enllaça la plaça del Rastre amb el turó del Sitjar. L’element més interessant d’aquest segment és la torre poligonal de gran alçada amb un cos superior cobert.

8. Portal de Tarragona. És el portal medieval de les muralles de la ciutat més majestuós, atesa la desaparició total dels altres. A través de la documentació podem suposar que aquest accés es començà a construir a mitjans del segle XIV. El fet de restar inclòs dintre del circuit murallat construït durant la Guerra dels Segadors el va protegir i va impedir en bona mesura que es degradés, per això es conserva essencialment íntegre.

9. Fortificacions del turó del Sitjar. Aquests baluards, juntament amb les Avançades de Sant Joan, conformen el conjunt defensiu dissenyat pels enginyers militars durant la segona meitat del segle XVII per protegir el flanc occidental de la ciutat.

Les restes de la muralla medieval es van sotmetre a un programa per millorar-ne la defensa i resistir l’ús creixent de l’artilleria. Amb aquests bastions es podien cobrir tots els extrems de la muralla. El turó va quedar defensat amb tres baluards al nord: el de la Victòria, seguit pel del Sant Crist i finalment el de l’Esperit Sant.

10. Fortí d’Orleans. És la fortificació més meridional del circuit de muralles. Es va construir després de la Guerra de Successió i pren el nom del duc d’Orleans, conqueridor de Tortosa durant el setge de 1708. La seva funció era reforçar i vigilar el flanc est del Sitjar, les esplanades contigües i l’entrada sud de la ciutat. La seva ubicació estratègica, en un turó sobre el nucli urbà, permet una àmplia visió sobre bona part de Tortosa i un tram del riu Ebre.

Joan-Hilari Muñoz