Aquest cenobi, actiu fins fa unes dècades, va sorgir gràcies la voluntat del bisbe de Tortosa Joan Baptista Veschi. D’origen napolità i fervent partidari de Felip IV durant la Guerra dels Segadors, aquest bisbe va voler dedicar a la Concepció de la Mare de Déu una església i un monestir femení. Així van néixer el convent i l’església de la Puríssima Concepció Victòria, que va adoptar aquest últim nom en honor al triomf sobre les tropes franceses que van assetjar Tortosa l'abril de 1642.

L’interior del temple es presenta com una de les millors mostres d’església barroca del segle XVII de Catalunya. El seu interior conté elements artístics de primer ordre, molts d’ells vinguts d’Itàlia. Tot i que durant la Guerra Civil l’església va ser cremada i va patir greus desperfectes, avui en dia encara conserva peces de gran importància.

L’altar major, únic a Catalunya, representa una gran obra d’encastament de marbres. Encarregat a Gènova pel bisbe Veschi, les peces són de marbre blanc de Carrara, negre de Gènova, jaspi de Tortosa i marbre vermell del Llenguadoc. El bisbe també va encarregar el seu propi mausoleu a l’interior del temple, que segueix les línies de l’altar major i destaca pels tons vermellosos de la seva talla.  També són valuoses les dues grans pintures a l'oli laterals del pintor napolità Francesco Paterno da Buccino (1655).

L’església custodia una imatge de mida real del Sant Crist, tallada l’any 1635 per l'escultor i religiós italià Humili da Petralia. El realisme d’aquesta escultura barroca fa d’ella una peça artísticament molt valorada i desperta, entre els tortosins, una gran devoció. El rostre mostra una intensa agonia, mentre que el cos, amb un gran detallisme, iguala aquest patiment. La carn esquinçada del Crist s’aconsegueix amb pergamí i  els grans volums de sang brollant, van ser treballats amb cera de resina o vidre fos.

Ruta del Barroc

Antic convent de la Immaculada Concepció Victòria. Aquest monestir va ser fundat a mitjan segle XVII pel bisbe italià Battista Veschi, nomenat prelats de Tortosa durant els turbulents anys de la Guerra dels Segadors. A partir de 1652, es va dur a terme una ampliació del primer monestir i el resultat d’això és un dels millors exemples d’església barroca del segle XVII al sud de Catalunya, amb algunes peces d’art importades d’Itàlia.

Podem destacar la imatge de Crist, una figura de gran devoció a la ciutat; sabem que va ser esculpida pel frare franciscà Humile da Petralia, qui la va tallar el 1635 a Palermo. L’esforç de l’escultor es va centrar principalment en la representació de la crucifixió, a la qual va donar un tractament de gran verisme, patetisme i força espiritual, pròpies de la contrareforma. Per tant, estem davant d’un dels millors exemples d’escultura religiosa barroca italiana a Catalunya.

Pel que fa al retaule major de pedra (peça única a Catalunya), possiblement va ser construït a Gènova, amb marbres de diversos orígens i colors que conformen una monumental estructura arquitectònica clasicista. A la base del retaule podem veure clarament els braços del bisbe fundador. En una capella lateral de l’església, i també tallada en marbre, es troba la tomba del bisbe fundador. Finalment, a les parets laterals del presbiteri, hi ha dues grans pintures a l’oli que representen l’Adoració dels Pastors i l’Adoració dels Reis Mags, ambdues procedents de tallers pictòrics napolitans de mitjans del segle XVII. El segon es destaca com a còpia d’un quadre d’Artemisia Gentileschi, l’original del qual es troba a la catedral de Pozzuoli.