El fortí ocupa el turó meridional que dominava la ciutat. La seua situació li permetia dominar un ampli sector immediat a la ciutat pel sud, alhora que es comunicava, mitjançant una doble caponera, amb els sistemes defensius del turó del Sitjar al nord, dels quals el separa un barranc.

Construït un cop conquerida la ciutat a la guerra de Successió, per ordre del duc d’Orleans, del qual rep el nom, s’ha mantingut amb la seua configuració original. La construcció, sobre vessants escarpats i de difícil accés, té similar funció estratègica que el fortí de Tenasses, al nord de la ciutat, si bé aquest domina un espai més restringit.

L’estructura defensiva, excel·lent model defensiu de l’època, és formada per dos baluards de planta pentagonal d’inspiració francesa (el primer conté un reducte fortificat), un fossat (a la banda més vulnerable que dona a l’altiplà) i un camí cobert que reforça el parament exterior destinat a la primera defensa per tropes d’infanteria. Espitlleres, troneres, cisterna, polvorí, camí de ronda o bigam de les antigues dependències constitueixen una aula oberta per entendre les característiques de les fortificacions de l’època.

Durant el setge a la guerra del Francès, l’any 1810, va jugar un important paper en la defensa de la ciutat.